Sí, aquesta és el meu primer post!
Nerviós?
La veritat és que no, tot i que és la primera vegada no em produeix temor, pressió o cap mena d'ansietat pensar que això és susceptible de ser llegit per persones que conec i desconec.
Perquè hauria de tenir aquestes sensacions?
Primer de tot perquè en aquest blog pretenc mostrar els meus pensaments, emocions, rallades, és a dir, obrir-me, cosa que he fet davant de molt poques persones.
Aspiracions
D'entrada no vull fixar-me objectius. Em dóno per satisfet si aconsegueixo buidar el meu cap en aquetes línies i si voleu compartir-ho amb mi.
Primera reflexió
Últimament tinc una neura que no em trec del cap: Existeix alguna persona que s'adapti a la meva personalitat? Què vull dir amb això, per simplificar, penso que la gent (no és bo generalitzar) o és líder, o s'adapta als altres en les relacions personals. D'acord hi ha molts matisos però me'ls salto per no fer una tesis.
Jo em considero dels adaptables, és a dir, no sóc líder, em deixo portar la majoria de les vegades. Ara fem un esforç i extrapolem aquesta característica a les relacions interpersonals i aquí ve la qüestió. Si jo m'adapto a pràcticament tothom, salvant extrems inacceptables obviously, existeix algú de la qual jo sigui líder? No és que em preocupi molt el fet de ser líder, el que realment m'inquieta és que aquesta falta de lideratge fa que probablement no profunditzi el que hauria de profunditzar en les relacions, i això vol dir que m'adapto a la primera cosa decent que surt?
I vosaltres com es considereu: líders o adaptables?
Moltes vegades penso que pensar massa provoca que tingui aquestes palles mentals.
Una mica de música
6 comentaris:
Hola gramola!
Jo soc un lider (el primer pas es reconeixer-ho), i m'es impossible adaptarme (salvant casos excepcionals). El segon pas es aprendre a viure-hi.
Tranquil, hi ha moltes situacions en que la gent s'amotlla a tu, el que passa es que no ho perceps. Com en tot, l'unic dolent son els extrems: les persones absorvents (les noies-compresa sobretot) i la perdua de personalitat.En tot cas, et recomano llençarte alguna vegada, ja veuràs que be que senta.
Entenc el que dius, però no anava pas en el sentit de llençar-me, sinó el dia a dia d'una relació.
Penso que la personalitat de cadascú determina el tipus de persones que es relaciona.
bones xavi!
Jo sóc més aviat adaptable, sóc vago fins i tot amb això quina creu!
quote:"Penso que la personalitat de cadascú determina el tipus de persones que es relaciona."
agree, i afegeixo concepte nou: 'equilibrio de fuerzas'
...que per molt líder o adaptable que siguis sempre hi hauràs de posar pinzellada d'una cosa o l'altre.
Felicitats pel blog! :D
T'adaptes si t'està bé.
I si t'està bé, és que estàs bé.
Si vols canvis, mou-te o fes moure a la gent.
El problema està en si els canvis són a millor o ja t'està bé.
No sé si m'explico.
Petons
ei! enhorabona!
en el moment que dius que no t'obres gairebé mai i encetes aquest blog, ja vol dir que busques canvis i que els fas!
Curiosament estic d'acord amb els comentaris de tots... també es cert que per molt que tu no et sentis com a líder, res es blanc i negre... sempre hi ha algú que s'adapta a tu i que et veu com un líder... ara bé... falta que tu el tinguis com a tal per adonar-te'n, o sigui...
buf! perdoneu-me el meu cervell està en vaga i es que porto massa temps treballan i ara la "palla mental" la tinc jo! jajajajajajajaja
...
serà millor que ordeni les meves pobres neuros i segueixi un cop es possin d'acord!
salut a tots!!!!!!
Hola a tots,
1er abans de res felicitats per llançar-te amb un blog com aquest.Molt bé!...intentaré aportar el meu punt de vista.
Jo penso que el concepte líder és relatiu, depén de l'entorn en que et trobis. És a dir en un grup d'amics pots liderar i en un altre no. En uns camps de la vida en parella o a la familia sents la necessitat de a liderar o al contrari, ja hi estas bé i t'adaptes, et sumes a la inércia.
El problema i la gràcia, al meu entendre, és trobar l'equilibri en cada àmbit:personal, parella, grup.
----------------
Un tema relacionat amb això és com s'organtizen alguns animals.
Per exemple els ocells quant volen en formació o els bancs de peixos. fins fa poc es pensava que el que anava al davant era el lider i no es així.
Hi ha un comportament "emergent", és dir no hi ha director d'orquesta però si que sóna la música, els uneix un interés comú: tot el grup es comporta com un únic organisme,de dimensions molt superiors i així disuadeix atacs d'altres predadors.Per aquest mateix motiu no hi ha lider, seria el punt feble: mort el lider grup dividit i ja se sap:divide i venceràs.
En organitzacions grans, els humans també ens comportem així. El repte, al meu entendre, seria aconseguir aplicar-ho en grups petits i a l'àmbit de la parella.
Publica un comentari a l'entrada