Primera vegada

Sí, aquesta és el meu primer post!

Nerviós?

La veritat és que no, tot i que és la primera vegada no em produeix temor, pressió o cap mena d'ansietat pensar que això és susceptible de ser llegit per persones que conec i desconec.

Perquè hauria de tenir aquestes sensacions?

Primer de tot perquè en aquest blog pretenc mostrar els meus pensaments, emocions, rallades, és a dir, obrir-me, cosa que he fet davant de molt poques persones.

Aspiracions

D'entrada no vull fixar-me objectius. Em dóno per satisfet si aconsegueixo buidar el meu cap en aquetes línies i si voleu compartir-ho amb mi.

Primera reflexió

Últimament tinc una neura que no em trec del cap: Existeix alguna persona que s'adapti a la meva personalitat? Què vull dir amb això, per simplificar, penso que la gent (no és bo generalitzar) o és líder, o s'adapta als altres en les relacions personals. D'acord hi ha molts matisos però me'ls salto per no fer una tesis.

Jo em considero dels adaptables, és a dir, no sóc líder, em deixo portar la majoria de les vegades. Ara fem un esforç i extrapolem aquesta característica a les relacions interpersonals i aquí ve la qüestió. Si jo m'adapto a pràcticament tothom, salvant extrems inacceptables obviously, existeix algú de la qual jo sigui líder? No és que em preocupi molt el fet de ser líder, el que realment m'inquieta és que aquesta falta de lideratge fa que probablement no profunditzi el que hauria de profunditzar en les relacions, i això vol dir que m'adapto a la primera cosa decent que surt?

I vosaltres com es considereu: líders o adaptables?

Moltes vegades penso que pensar massa provoca que tingui aquestes palles mentals.